António Bárbolo Alves

La pruma braba

De l Natal al Antruido hai un més cachaporrudo.
 
Adaige mirandés
 
 
Por estes dies chega la Quaresma. Nun sei an quei ye que las pessonas pénsan quando ouben la palabra, mas eilha quier dezir “quarenta”, ua beç que ben de l lhatin “quadragesima”. Pa l’Eigreija Católica, esta palabra refiere-se al tiempo de l grande aiuno i penitença qu’ampeça na Quarta de Cinzas i dura até la Quinta-feira santa.
I ye por falar an Quaresma que me lhembra desta pequeinha cunta que mos fala dessa anterdiçon de comer chicha:


La Pruma Braba

"Las lhénguas  son fundamentales pa la coeijistença"
David Crystal
 
Hai dous ou trés dies andaba you a passear, cun la mie rapaza de seis anhos, acerca de l Lhargo Léman, na Suíça. Sien saber porquei, pargunta-me eilha:
- Á pai, quales son las lhénguas mais amportantes?


La pruma braba

Caminante, son tues pisadas
l camino i nada mais;
Caminante, nun hai camino,
fai-se camino al andar.
Al andar fai-se camino
i al tornar la bista atrás
bei-se l carreiron que nunca
s’há-de tornar a pisar.
Caminante nun hai camino
solo streilhas no mar.
 
António Machado, Proverbios y cantares
 
A l’antrada de muitas de las tierras de fala mirandesa, deçde que la lhéngua fui reconhecida i subretodo deçde que passou a tener ua Norma Outográfica, ancuntramos sbrebido “Bien-benido(a) a…”


Assinaturas MDB