La pruma braba
L Douro atrabessa l coraçon de carbalho
de Iberia i de Castilha.
Oh, tierra triste i nobre
la de ls altos prainos i scadales i peinhas,
de tierras sien arados, rigueiros nien arboledos.
Antonio Machado, A orillas del Duero
L Douro atrabessa l coraçon de carbalho
de Iberia i de Castilha.
Oh, tierra triste i nobre
la de ls altos prainos i scadales i peinhas,
de tierras sien arados, rigueiros nien arboledos.
Antonio Machado, A orillas del Duero
Batizou l sou nino aporfelhado, i chamou-lo Quasimodo, seia porque quijo assi marcar l die an que l’habie ancuntrado, seia porque quijo dezir por este nome cumo la probe criatura era defeituosa i mal acabada.
Victor Hugo,
Notre Dame de Paris
Amados fiéis oubintes
Peço-vos alguma atenção
A obra que se vai representar
É a bida de José
Bemdido por seus irmãos.
José sonhou um sonho
A seus irmãos o contara
Que andando todos a segar
Ele um molho ataba.
Auto de Jesé de l’Eigipto
Quei ye, quei ye,
quanto mais se le tira
mais grande ye?
Duarte M. M. Martins, L lhibrico de las adabinas
Salírun na semana passada i fúrun apresentados an Miranda de l Douro, dous lhibros de Duarte M. M. Martins, dambos a dous eiditados pu la FRAUGA i dambos a dous tamien çtinados a séren usados pu ls alunos de mirandés. Cáben eiqui uas palabricas subre estes trabalhos.
Las cuntas son mitos an pequeinho.
Claude Lévi-Strauss, Anthropologie structurale
Era ua beç
un lhobico buono
al que maltratában
todos ls cordeiros.
José Agustín Goytisolo
Quien belou, belou,
Que Márcio chegou.
Adaige mirandés
La lhénguas son un de ls strumentos mais poderosos para preserbar i zambulber l nuosso patrimonho material i eimaterial.
Naçones Ounidas
Die binte i un de febreiro ye l Die Anternacional de la Lhéngua Materna. La data fui scuolhida an houmenaige als studantes muortos pu la polícia an Dacca (hoije capital de l Bangablesh) quando eilhes se manifestában para que la sue lhéngua, l bengali, fusse çclarada segunda lhéngua nacional no Paquistan.
De l Natal al Antruido hai un més cachaporrudo.
Adaige mirandés
Por estes dies chega la Quaresma. Nun sei an quei ye que las pessonas pénsan quando ouben la palabra, mas eilha quier dezir “quarenta”, ua beç que ben de l lhatin “quadragesima”. Pa l’Eigreija Católica, esta palabra refiere-se al tiempo de l grande aiuno i penitença qu’ampeça na Quarta de Cinzas i dura até la Quinta-feira santa.
I ye por falar an Quaresma que me lhembra desta pequeinha cunta que mos fala dessa anterdiçon de comer chicha:
